El poder de la veu: Comentari al programa de mà del concert "Joves amb veu pròpia"

Tots recordem alguna cançó de bressol que ens cantaven els pares o els avis per  adormir-nos; aquestes melodies han quedat impreses en la nostra memòria i seran de les últimes coses que oblidarem. Al llarg de la vida anem incorporant nous temes a la nostra banda sonora particular, molt especialment en situacions vinculades a les nostres relacions afectives: aquella cançó dolça i sovint carrinclona que acompanya el primer gran enamorament i que ens fa dibuixar un somriure cada cop que l’escoltem, o aquella altra que, amb lletra punyent, il·lustra el primer desengany, són versos inspirats que ens ajuden a fer allò que la voràgine de sensacions d’una tempesta emocional no ens permet: expressar els sentiments.  

D’altra banda, la saviesa popular ja ho diu: «Qui canta els seus mals espanta». Avui dia podem constatar empíricament aquesta afirmació: quan cantem respirem més profundament i oxigenem tot el cos; la vibració de les nostres cordes vocals té un efecte estimulant i relaxant alhora; tonifiquem la musculatura abdominal, la dorsal i, sobretot, la facial, produint un efecte més reparador que el de qualsevol crema antiarrugues; coordinant lletra i música fem treballar diferents parts del cervell; i, des d’un punt de vista més profund, verbalitzant allò que sentim aconseguim afrontar les nostres circumstàncies de manera més positiva.   En definitiva, ja sigui amb una cançó de bressol, un lied de Schubert, una balada heavy metal, un manifest transgressor punk o, senzillament, taral·lejant qualsevol melodia a la dutxa, si cantem més serem una mica més feliços i ajudarem a fer que els altres també ho siguin.  

Doncs això, diguem-ho cantant!

Proclamació Premi FPdGi Arts i Lletres 2014